Les matemàtiques al Roser

En moltes ocasions, les matemàtiques encara s’associen a pàgines plenes d’operacions, números escrits a la pissarra i exercicis repetitius. Però a l’etapa de primària, els infants no aprenen només escoltant explicacions o memoritzant procediments. Aprenen tocant, observant, construint, equivocant-se, comparant, movent-se i fent preguntes. Per això, al Roser, les matemàtiques es viuen amb les mans abans d’arribar al paper.

Les matemàtiques manipulatives parteixen d’una idea molt senzilla però profunda: els conceptes abstractes necessiten experiències concretes per poder ser compresos de debò. Quan un infant agrupa peces, construeix figures, reparteix objectes o experimenta amb patrons, no està “jugant abans de fer matemàtiques”; està fent matemàtiques. Està construint significats, establint relacions i desenvolupant un pensament lògic que més endavant li permetrà entendre els símbols i els algoritmes amb sentit.

Els materials manipulatius es converteixen en eines per pensar. Les regletes, els blocs, els geoplans, els daus, les peces geomètriques o els materials naturals ofereixen als infants la possibilitat de veure i tocar idees que, d’altra manera, serien massa abstractes. Una suma deixa de ser només una operació escrita i passa a ser una acció que es pot representar, transformar i entendre. Les fraccions deixen de ser números estranys per convertir-se en parts reals d’un tot. La geometria es descobreix construint, movent i observant formes en l’espai.

Aquest tipus d’aprenentatge respecta els ritmes dels infants i dona valor als processos. Cada criatura pot arribar a una mateixa idea matemàtica des de camins diferents. Hi ha qui necessita comptar amb les mans, qui necessita ordenar objectes, qui necessita veure un patró moltes vegades abans d’identificar-lo.

Però el valor dels materials manipulatius no es troba només en el material en si mateix, sinó en les converses i les preguntes que generen. Quan els infants expliquen què han descobert, comparen estratègies o argumenten per què pensen una cosa, estan desenvolupant un pensament matemàtic profund. Aprenen que les matemàtiques no consisteixen únicament a trobar resultats correctes, sinó també a raonar, comunicar, provar i revisar idees. Un exemple n’és la creació de la maqueta d’una casa sostenible.

Al Roser, les matemàtiques no es presenten com un conjunt de normes desconnectades de la realitat. Són una manera d’interpretar el món. Per això les trobem en la construcció, en el joc, en la natura, en la cuina o en les mesures de l’espai exterior. Els infants aprenen perquè allò que fan té sentit, perquè poden experimentar-ho.

Quan un infant comprèn les matemàtiques a través de l’experiència, la confiança creix. Desapareix la por a equivocar-se i apareix la curiositat. Les matemàtiques deixen de ser una activitat mecànica per convertir-se en un repte viu, creatiu i estimulant.