5 mites d’educació viva

Vols descobrir els 5 mites d’educació viva?

Encara avui, moltes persones tenen idees errònies sobre què passa en una escola amb enfocament viu.

Es diu que els infants només juguen, que no hi ha límits, que sense llibres no poden aprendre, que no es treballen competències bàsiques o que, sense notes, no hi ha rendiment.
Però… què hi ha de cert en tot això?

En aquest article, destapem 5 mites d’educació viva molt comuns i t’expliquem com és realment el dia a dia a la nostra escola. Perquè educar des del respecte, l’autonomia i la vivència no vol dir renunciar a l’aprenentatge, sinó enriquir-lo.

MITE 1: ELS INFANTS NOMÉS JUGUEN

A vegades ho sentim dir: “Només juguen…” Però què vol dir realment jugar?

A l’educació viva, no contraposem el joc a l’aprenentatge. Perquè jugar és aprendre. Quan un infant juga de manera lliure, en un entorn cuidat i ric, està construint coneixement des de dins, amb motivació i sentit propi.

El joc no és un premi ni un descans entre activitats “serioses”.

És el vehicle natural a través del qual els infants:

• Exploren el seu entorn i s’hi relacionen amb curiositat.
• Experimenten amb l’assaig i l’error, desenvolupant pensament crític i autonomia.
• Cultiven la creativitat i la capacitat d’imaginar mons nous.
• Expressen i processen emocions, sentiments i vivències.
• Aprenen a conviure, a cooperar, a negociar i a resoldre conflictes reals amb altres infants.

Quan el joc es dona a l’exterior, a la natura o a espais oberts, aquests processos es multipliquen. El cos entra en joc, el moviment és lliure, l’entorn viu ofereix estímuls reals i inesperats. Els infants connecten amb la seva vitalitat i, alhora, amb el respecte pels cicles i els éssers vius.

A la nostra escola, creem les condicions perquè el joc sigui lliure, viu i profundament significatiu. Perquè sabem que no es tracta de triar entre jugar o aprendre. Sabem que jugant, aprenen com viure.

Com explica el psicòleg del desenvolupament David Elkind,

El joc no és un luxe. És una necessitat.

Perquè el joc és una expressió natural del desenvolupament humà: a través d’ell, els infants aprenen allò que necessiten per créixer sans emocionalment, intel·lectualment i socialment. Negar-los temps i espai per jugar és, en realitat, negar-los una part essencial de la seva infància.

MITE 2: NO HI HA LÍMITS

Un dels mites més habituals sobre l’educació viva és que “tot s’hi val”, que no hi ha límits i que els infants fan el que volen sense cap tipus de referència. La realitat és una altra. A la nostra escola, sí que hi ha límits, i tenen una funció essencial: cuidar.
Cuidar els infants, la convivència, els espais i els vincles. Els límits no són càstigs ni ordres arbitràries. Són marcs clars i coherents que ajuden a créixer amb seguretat, respecte i confiança.

Els límits que posem:

• Protegeixen el benestar físic i emocional dels infants.
• Donen estructura i contenció emocional.
• Ajuden els infants a entendre els seus propis límits i a posar-los amb respecte.
• No es basen en la por, sinó en el diàleg i la comprensió.
• Fomenten l’empatia i la responsabilitat col·lectiva.

Quan els límits són clars i humans, no cal imposar-los constantment. Els infants els integren perquè tenen sentit, no perquè els hagin d“obeir. Els límits, quan es posen des de l’amor i el respecte, no limiten la llibertat, sinó que la fan possible.

Com diu el reconegut pedagog Janusz Korczak:

Deixeu a l’infant experimentar la llibertat, però no la llibertat sense límits.

La llibertat sense límits no és llibertat sinó abandonament. 

MITE 3: Sense llibres no aprenen

Un dels mites d’educació viva més habituals és que, com que no hi ha llibres de text, els infants no aprenen o ho fan de manera superficial. Però la realitat és una altra.

A la nostra escola, els llibres hi són, però no són l’única font d’aprenentatge. Són una eina més, que arriba quan té sentit i respon a una necessitat real.

L’aprenentatge, per a nosaltres:

• Parteix de la curiositat, l’experiència directa i el contacte amb la realitat.
• Es construeix a partir del significat, no només de la memorització.
• Esdevé profund i durador quan hi ha interès genuí.
• Integra els llibres com un recurs valuós, no com una obligació.
• Els infants no rebutgen els llibres; al contrari, els valoren quan aquests tenen sentit per a ells.

Quan l’aprenentatge connecta amb la vida, els llibres arriben sols, com a portes obertes al coneixement, no com a receptacles d’informació per repetir.

MITE 4: NO ES TREBALLEN COMPETÈNCIES BÀSIQUES 

És un mite d’educació viva molt comú pensar que el nostre alumnat no treballa les competències bàsiques i que el seu rendiment acadèmic és més baix que l’alumnat d’escoles que segueixen una metodologia més tradicional.

A l’educació viva treballem de manera conscient i intencionada aquestes competències fonamentals, que són clau per al desenvolupament integral dels infants. Seguim el currículum oficial de la Generalitat, ens assegurem que els infants no només aprenguin continguts, sinó que també desenvolupin habilitats com la comunicació, el pensament crític, la resolució de problemes, la creativitat, la col·laboració i l’autonomia.

Els infants surten de l’etapa educativa amb les competències assolides i preparats per a la següent etapa, ja sigui a nivell escolar o en la vida quotidiana. No es tracta només de memoritzar informació, sinó de formar persones capaces d afrontar els reptes del seu entorn amb confiança i habilitat.

Així doncs, en l’educació viva, l’enfocament és integral, garantint que cada infant desenvolupi totes les competències bàsiques que el preparen per a un futur ple d’oportunitats i desafiaments.

MITE 5: SENSE NOTES NO HI HA RESULTAT ACADÈMIC

Aprendre no és només treure una nota, sinó comprendre el que s’aprèn, integrar-ho i ser capaç d’aplicar-ho a la vida real. En l’educació viva, creiem que el veritable èxit no es mesura només amb números, sinó amb la capacitat de connectar, motivar-se i gaudir del procés d’aprenentatge.

Així, en aquest model educatiu, el focus està en el procés, no només en el resultat. Es posa atenció a les necessitats i potencialitats reals de cada infant, reconeixent que cada un aprèn a un ritme diferent i té interessos particulars.

L’autoregulació i la motivació intrínseca són els motors que guien l’aprenentatge, fomentant que els infants s’interessin per descobrir, experimentar i créixer de manera autònoma.

És important entendre que les notes poden mesurar coneixements puntuals, però no expliquen tot el que un infant sap, entén, crea i és. La seva capacitat d’aprendre, de resoldre problemes i de desenvolupar-se com a persona no es pot reduir a un número.

El veritable resultat acadèmic és que els infants estimin aprendre, que gaudeixin del procés i que sàpiguen que aprendre és una aventura que els acompanya per tota la vida. I això, en definitiva, no cap en un número.

Una altra mirada és possible…

Desmuntar aquests mites no és només defensar un model educatiu diferent: és convidar a veure la infància amb uns altres ulls. A confiar en la capacitat natural dels infants per aprendre quan se senten segurs, escoltats i motivats.
A la nostra escola vivim cada dia aquest aprenentatge viu, profund i significatiu. I veiem com, quan l’educació es construeix des del sentit i el respecte, tot allò que sembla un “mite” es transforma en evidència.

Si t’ha ressonat el que has llegit i vols aprofundir sobre l’educació viva t’animem a veure les formacions sobre aquesta pedagogia viva i activa adreçada a families i a professionals del món educatiu

I si vols estar informada del nostre projecte subscriu-te al formulari al final d’aquesta pàgina per rebre totes les novetats!

Gràcies per llegir-nos!